Quins colors estimulen l'activitat cerebral?

Un dels aspectes més interessants d'aquest estudi és que no tots els colors tenen la mateixa jerarquia quant al nivell d'estimulació cerebral que provoquen.

El grup de neurones que s'encarrega de processar el color roig és molt major que el d'altres colors, seguit pel verd, blau i groc.

En altres paraules, El Dr. Conway va confirmar (en l'àmbit neuronal) la teoria que el color roig tendeix a capturar la nostra atenció amb major facilitat que altres colors.

En aquest sentit, la sensació d'urgència que ens provoquen les notificacions de Facebook, podria estar influenciada pel sentit d'alerta que ens provoca el color roig.

Cal aclarir que en la pràctica, l'estimulació cerebral depén d'un conjunt de factors multisensorials, més enllà de només un color. D'una altra forma, acabaríem saturant els espais publicitaris de roig i verd.

Ara podem entendre per què molts botons o "calls to action" en internet són rojos i verds.

Ja és de domini públic que certs colors provoquen fortes emocions. I clar, les emocions que provoquen certs colors tenen un component fisiològic, i un altre cultural.

Contrastos

Johannes Itten (1888-1967), pintor, pedagog artístic i mestre de la Bauhaus, va definir 7 contrastos de color en el seu llibre The Art of Color. És el més simple dels set contrastos, consisteix a utilitzar un mínim de tres colors ben diferenciats, ben saturats i oposats. El contrast més fort l'aconseguim amb els tres colors primaris, el blanc i el negre. A mesura que ens allunyem dels tres colors primaris, disminueix la força del contrast de colors en si.


Contrast de clar-fosc

Aquest contrast consisteix a utilitzar la mateixa tonalitat de color, amb diferent lluminositat.


Contrast de càlid-fred

El color més càlid és el roig i el color més fred és el blau-verd. El groc i el carabassa, el vermell i el violat-vermell són considerats càlids, i el groc verdós, el verd, el blau, l'indi i el violat són considerats colors freds. S'ha d'utilitzar un color càlid i un de fred, que tinguin el mateix valor de lluminositat. El mateix color violat apareix com a color càlid si el contrastem amb el blau, i com a color fred si el comparem amb el vermell.


Contrast de complementaris

Si utilitzem dos colors oposats en la roda de color, tenim el contrast més fort de to, el contrast de complementaris. El contrast de complementaris crea un límit vibrant entre els dos colors. En lletres, dificulta la seva lectura del tot.


Contrast simultani

Per contrast simultani, entenem l'efecte que ens produeix un color poc saturat al costat d'un color pur. El nostre ull intenta convertir-lo en el seu complementari. Així, un mateix color neutre, el podem percebre diferent, en funció del color que té al seu voltant.


Contrast de qualitat

És el contrast que es percep d'un color pur i saturat, al costat d'un altre poc saturat. Conservant la mateixa lluminositat i la mateixa tonalitat. El contrast de quantitat consisteix a utilitzar més o menys quantitat d'un color per aconseguir un determinat efecte. Utilitzats amb la mateixa proporció, hi ha colors que destaquen sobre d'altres, Goethe va fer unes relacions numèriques de cada color. Els valor que correspon al groc és 9, al taronja 8, al vermell 6, al violat 3, al blau 4 i al verd 6.

Cercle cromàtic

Encara que els dos extrems de l'espectre visible, el vermell i el violat, són diferents en longitud d'ona, des del punt de vista visual tenen algunes similituds. Newton va proposar que la banda recta de colors espectrals es distribuïssin en una forma circular unint els extrems de l'espectre visible.[4] Aquest va ser el primer cercle cromàtic, un intent de fixar les similituds i diferències entre els diferents matisos de color. Molts estudiosos van admetre el cercle de Newton per explicar les relacions entre els diferents colors. Els colors que estan junts corresponen a longitud d'ona similar. Si fem passar la llum blanca per un prisma, es descompon en els set colors de l'espectre visible, aquest fenomen es produeix en la natura quan els rajos de llum travessen les gotes d'aigua, i actuen aquestes com un prisma i descomponen la llum, formant l'arc de Sant Martí.

El blanc i el negre no poden considerar-se colors i, per tant, no apareixen en un cercle cromàtic. El blanc és la presència de tots els colors i el negre n'és l'absència total. No obstant això, el negre i el blanc, en combinar-se, formen el gris, el qual també es marca en escales. Això forma un cercle propi anomenat cercle cromàtic en escala de grisos o cercle de grisos.

Per a representar totes les propietats dels colors, no és suficient utilitzar un model en dues dimensions, cal utilitzar una figura en tres dimensions, on es puguin incloure'n totes les propietats com són tonalitat, saturació i lluminositat.


Colors primaris

Des d'un punt de vista teòric, un cercle cromàtic de dotze colors estaria format pels tres colors primaris; entre aquests, se'n situarien els tres secundaris i entre cada secundari i primari el terciari que s'origina de la seva unió. Així, en activitats de síntesi additiva, es poden distribuir els tres primaris, cian, magenta i groc separats en el cercle; enmig entre cada dos primaris, el secundari que formen aquests dos; entre cada primari i secundari, es posaria el terciari que s'origina en la seva barreja. Així, tenim un cercle cromàtic de síntesi additiva de dotze colors. Es pot fer el mateix amb els tres primaris de síntesi sostractiva i arribaríem a un cercle cromàtic de síntesi sostractiva, on els colors primaris són el cian, el magenta i el groc.


Colors secundaris

Al mig dels tres colors primaris, tenim els tres colors secundaris, que en barreja additiva són el cian, el magenta i el groc (CMY). En la barreja sostractiva, els colors secundaris són el vermell el verd i el blau (RGB). Si ens fixem bé, ens adonem que els colors primaris en la barreja additiva són els secundaris en la barreja sostractiva, i al contrari, els colors primaris en la barreja sostractiva són els secundaris en la barreja additiva.


Colors terciaris

Per completar els dotze colors de la roda de color, els colors terciaris són els que estan situats al mig d'un color primari, i els resultants de barrejar un color primari amb un color secundari adjacent.


Colors elementals

Els vuit colors elementals corresponen a les vuit possibilitats extremes de percepció de l'òrgan de la vista. Les possibilitats últimes de sensibilitat de color que és capaç de captar l'ull humà. Aquests resulten de les combinacions que poden realitzar els tres tipus de cons de l'ull, o el que és el mateix, les possibilitats que ofereixen de combinar els tres primaris. Aquestes vuit possibilitats són els tres colors primaris, els tres secundaris que resulten de la combinació de dos primaris, més els dos colors acromàtics, el blanc que és percebut com la combinació dels tres primaris (síntesi additiva: colors llum) i el negre és l'absència dels tres colors.

Psicologia del color

Cada color exerceix sobre la persona que ho observa una triple acció:

- Impressiona al que ho percep, ja que el color es veu, i crida l'atenció.
- Té capacitat d'expressió, perquè cada color, en manifestar-se, expressa un significat i provoca una reacció i una emoció.
- Construeix, tot color posseeix un significat propi, i adquireix el valor d'un símbol, capaç per tant de comunicar una idea. Els colors freqüentment estan associats amb estats d'ànim o emocions.

Els colors ens afecten psicològicament i ens produeixen certes sensacions. Hem de deixar constància que aquestes emocions, sensacions associades corresponen a la cultura occidental, ja que en altres cultures, els mateixos colors, poden expressar sentiments totalment oposats per exemple, al Japó i en la major part dels països islàmics, el color blanc simbolitza la mort.

Així mateix, les empreses, la publicitat i el mercat ens ven idees a través de les marques i els productes, per exemple:

Passió
Calor
Emoció
Sexe
Rebelió
Sang
Excitació

Barreja aditiva i sostractiva

Barreja additiva (colors primaris llum)

Els colors primaris llum són el vermell, el verd i el blau. Aquests colors s'utilitzen, sobretot, en aparells que combinen la llum emesa per diferents focus lluminosos per a crear la sensació de colors diversos. La mescla additiva de vermell i verd dóna groc. La barreja de verd i blau dóna tons de cian, i si es mescla vermell i blau s'obté el to magenta. La barreja en proporcions iguals de primaris additius dóna tons de gris. Quan tots tres colors estan saturats del tot, el resultat és el blanc. L'espai de color generat s'anomena RGB ("Red, green, blue", és a dir "vermell, verd i blau" en anglès).

Barreja sostractiva (colors primaris pigment)

Els colors primaris pigment són els que provenen de la reflexió de les ones lluminoses damunt dels objectes i s'empra sobretot en pintura i en impremta, ja que en aquestes disciplines els colors, generalment, no s'obtenen mesclant llums sinó barrejant pigments.

En aquest cas, els primaris són el groc, el magenta i el cian. Si combinem magenta i cian, obtenim blau. De la barreja de cian i groc, en traiem el color verd. I la mescla de groc i magenta dóna vermell. Combinant-los tots tres, teòricament, s'obté el negre per suma subtractiva.

Amb tot, el negre que en teoria s'obté de la barreja dels tres primaris és costós i de qualitat dubtosa (perquè la superposició i l'opacitat mai no són perfectes). És per això que, en impremta, sovint s'empra un color negre addicional (vegeu CMYK).

Si ens fixem amb atenció en els dos cercles cromàtics, observarem que els primaris llum són els secundaris pigment i que els primaris pigment són els secundaris llum.

Propietats dels colors

Tots els matisos o colors que percebem posseeixen 3 atributs bàsics:

Matís: També anomenat per alguns "croma", és el color en si mateix, és l'atribut que ens permet diferenciar un color d'un altre, per la qual cosa podem destriar quan un matís és verd, violat o ataronjat.

Lluminositat: "Valor" és la intensitat lumínica d'un color (claredat / foscor). És el major o menor acostament al blanc o al negre d'un color determinat. Sovint donem el nom de vermell clar a aquell matís de vermell proper al blanc, o de vermell fosc quan el vermell s'acosta al negre.

Saturació: És, bàsicament, puresa d'un color, la concentració de gris que conté un color en un moment determinat. Com més alt és el percentatge de gris present en un color, menor serà la saturació o puresa d'aquest i per tant es veurà el color com si estigués brut o opac; en canvi, quan un color se'ns presenta el més pur possible (amb la menor quantitat de gris present) major serà la seva saturació.

El grau en què un o dos dels tres colors primaris RGB (Aquesta classificació es refereix als colors bàsics en la composició lluminosa d'una pantalla informàtica R=Red, G=Green, B=Blue, amb què es componen mitjançant l'addició lumínica, diferent de la classificació dels colors bàsics o primaris de la pintura, en la qual es mesclen per addició de pigments físics) predominen en un color. A mesura que les quantitats de RGB s'igualen, el color va perdent saturació fins que es converteix en gris o blanc.

Harmonies de color (contrastos)

El cercle cromàtic s'usa molt sovint per o determinar les harmonies de color que es faran servir en un determinada obra artística. En aquest sentit, hi ha diverses classes d'harmonies de color, entre elles estan les que es basen en contrastos, les següents:

Harmonia de colors complementaris:

En el cercle cromàtic es pot observar que hi ha parells de colors ubicats diametralment oposats en la circumferència, units pel diàmetre d'aquesta; a aquests parells de colors se'ls sol anomenar "colors complementaris" o "colors oposats", ja que quan se sobreposa un d'aquests colors sobre un fons del seu color oposat, complementen l'espectre visible, el contrast que s'aconsegueix és màxim. això es denomina "harmonia de contrast d'oposats o complementaris". En aquest cas, es consideren els següents colors complementaris o oposats:
Verd i terra siena torrat Taronja i blau d'ultramar Violat i ocre


Harmonia de colors en tríada equidistant:

És quan s'arma una composició de colors usant aquells matisos del cercle cromàtic que estan disposats en forma de triangle equilàter, equidistants entre si i amb respecte al centre del cercle com, per exemple, la tríada groc-vermell-blau o la tríada verd-taronja-violat.


Harmonia bàsica terciària:

Es tracta de la paleta de colors dissenyada pel pintor Carlos Benítez Campos amb colors bàsics i terciaris de la següent manera: en primer lloc escollim per a la nostra paleta tres colors bàsics (primaris o secundaris indistintament), i a continuació hi afegim dos o tres colors que resultin de mesclar de dos en dos els primaris i secundaris del cercle cromàtic no elegits en primer lloc. En total obtindrem cinc o sis colors per pintar un quadre en perfecta harmonia cromàtica.

Aquests colors es troben en la posició contínua del cercle cromàtic i produeixen menys contrast mentre que els complementaris en produeixen més. A més els anàlegs són solucions barates a costoses impressions de color. S'hi afegeixen dos colors bàsics per fer una variació de saturació i aleshores s'obtenen els colors relacionats. L'harmonia de colors anàlegs de verd, groc llimona, groc, ocre i ataronjat.