Cercle cromàtic

Encara que els dos extrems de l'espectre visible, el vermell i el violat, són diferents en longitud d'ona, des del punt de vista visual tenen algunes similituds. Newton va proposar que la banda recta de colors espectrals es distribuïssin en una forma circular unint els extrems de l'espectre visible.[4] Aquest va ser el primer cercle cromàtic, un intent de fixar les similituds i diferències entre els diferents matisos de color. Molts estudiosos van admetre el cercle de Newton per explicar les relacions entre els diferents colors. Els colors que estan junts corresponen a longitud d'ona similar. Si fem passar la llum blanca per un prisma, es descompon en els set colors de l'espectre visible, aquest fenomen es produeix en la natura quan els rajos de llum travessen les gotes d'aigua, i actuen aquestes com un prisma i descomponen la llum, formant l'arc de Sant Martí.

El blanc i el negre no poden considerar-se colors i, per tant, no apareixen en un cercle cromàtic. El blanc és la presència de tots els colors i el negre n'és l'absència total. No obstant això, el negre i el blanc, en combinar-se, formen el gris, el qual també es marca en escales. Això forma un cercle propi anomenat cercle cromàtic en escala de grisos o cercle de grisos.

Per a representar totes les propietats dels colors, no és suficient utilitzar un model en dues dimensions, cal utilitzar una figura en tres dimensions, on es puguin incloure'n totes les propietats com són tonalitat, saturació i lluminositat.


Colors primaris

Des d'un punt de vista teòric, un cercle cromàtic de dotze colors estaria format pels tres colors primaris; entre aquests, se'n situarien els tres secundaris i entre cada secundari i primari el terciari que s'origina de la seva unió. Així, en activitats de síntesi additiva, es poden distribuir els tres primaris, cian, magenta i groc separats en el cercle; enmig entre cada dos primaris, el secundari que formen aquests dos; entre cada primari i secundari, es posaria el terciari que s'origina en la seva barreja. Així, tenim un cercle cromàtic de síntesi additiva de dotze colors. Es pot fer el mateix amb els tres primaris de síntesi sostractiva i arribaríem a un cercle cromàtic de síntesi sostractiva, on els colors primaris són el cian, el magenta i el groc.


Colors secundaris

Al mig dels tres colors primaris, tenim els tres colors secundaris, que en barreja additiva són el cian, el magenta i el groc (CMY). En la barreja sostractiva, els colors secundaris són el vermell el verd i el blau (RGB). Si ens fixem bé, ens adonem que els colors primaris en la barreja additiva són els secundaris en la barreja sostractiva, i al contrari, els colors primaris en la barreja sostractiva són els secundaris en la barreja additiva.


Colors terciaris

Per completar els dotze colors de la roda de color, els colors terciaris són els que estan situats al mig d'un color primari, i els resultants de barrejar un color primari amb un color secundari adjacent.


Colors elementals

Els vuit colors elementals corresponen a les vuit possibilitats extremes de percepció de l'òrgan de la vista. Les possibilitats últimes de sensibilitat de color que és capaç de captar l'ull humà. Aquests resulten de les combinacions que poden realitzar els tres tipus de cons de l'ull, o el que és el mateix, les possibilitats que ofereixen de combinar els tres primaris. Aquestes vuit possibilitats són els tres colors primaris, els tres secundaris que resulten de la combinació de dos primaris, més els dos colors acromàtics, el blanc que és percebut com la combinació dels tres primaris (síntesi additiva: colors llum) i el negre és l'absència dels tres colors.