Quins colors estimulen l'activitat cerebral?

Un dels aspectes més interessants d'aquest estudi és que no tots els colors tenen la mateixa jerarquia quant al nivell d'estimulació cerebral que provoquen.

El grup de neurones que s'encarrega de processar el color roig és molt major que el d'altres colors, seguit pel verd, blau i groc.

En altres paraules, El Dr. Conway va confirmar (en l'àmbit neuronal) la teoria que el color roig tendeix a capturar la nostra atenció amb major facilitat que altres colors.

En aquest sentit, la sensació d'urgència que ens provoquen les notificacions de Facebook, podria estar influenciada pel sentit d'alerta que ens provoca el color roig.

Cal aclarir que en la pràctica, l'estimulació cerebral depén d'un conjunt de factors multisensorials, més enllà de només un color. D'una altra forma, acabaríem saturant els espais publicitaris de roig i verd.

Ara podem entendre per què molts botons o "calls to action" en internet són rojos i verds.

Ja és de domini públic que certs colors provoquen fortes emocions. I clar, les emocions que provoquen certs colors tenen un component fisiològic, i un altre cultural.

Contrastos

Johannes Itten (1888-1967), pintor, pedagog artístic i mestre de la Bauhaus, va definir 7 contrastos de color en el seu llibre The Art of Color. És el més simple dels set contrastos, consisteix a utilitzar un mínim de tres colors ben diferenciats, ben saturats i oposats. El contrast més fort l'aconseguim amb els tres colors primaris, el blanc i el negre. A mesura que ens allunyem dels tres colors primaris, disminueix la força del contrast de colors en si.


Contrast de clar-fosc

Aquest contrast consisteix a utilitzar la mateixa tonalitat de color, amb diferent lluminositat.


Contrast de càlid-fred

El color més càlid és el roig i el color més fred és el blau-verd. El groc i el carabassa, el vermell i el violat-vermell són considerats càlids, i el groc verdós, el verd, el blau, l'indi i el violat són considerats colors freds. S'ha d'utilitzar un color càlid i un de fred, que tinguin el mateix valor de lluminositat. El mateix color violat apareix com a color càlid si el contrastem amb el blau, i com a color fred si el comparem amb el vermell.


Contrast de complementaris

Si utilitzem dos colors oposats en la roda de color, tenim el contrast més fort de to, el contrast de complementaris. El contrast de complementaris crea un límit vibrant entre els dos colors. En lletres, dificulta la seva lectura del tot.


Contrast simultani

Per contrast simultani, entenem l'efecte que ens produeix un color poc saturat al costat d'un color pur. El nostre ull intenta convertir-lo en el seu complementari. Així, un mateix color neutre, el podem percebre diferent, en funció del color que té al seu voltant.


Contrast de qualitat

És el contrast que es percep d'un color pur i saturat, al costat d'un altre poc saturat. Conservant la mateixa lluminositat i la mateixa tonalitat. El contrast de quantitat consisteix a utilitzar més o menys quantitat d'un color per aconseguir un determinat efecte. Utilitzats amb la mateixa proporció, hi ha colors que destaquen sobre d'altres, Goethe va fer unes relacions numèriques de cada color. Els valor que correspon al groc és 9, al taronja 8, al vermell 6, al violat 3, al blau 4 i al verd 6.

Cercle cromàtic

Encara que els dos extrems de l'espectre visible, el vermell i el violat, són diferents en longitud d'ona, des del punt de vista visual tenen algunes similituds. Newton va proposar que la banda recta de colors espectrals es distribuïssin en una forma circular unint els extrems de l'espectre visible.[4] Aquest va ser el primer cercle cromàtic, un intent de fixar les similituds i diferències entre els diferents matisos de color. Molts estudiosos van admetre el cercle de Newton per explicar les relacions entre els diferents colors. Els colors que estan junts corresponen a longitud d'ona similar. Si fem passar la llum blanca per un prisma, es descompon en els set colors de l'espectre visible, aquest fenomen es produeix en la natura quan els rajos de llum travessen les gotes d'aigua, i actuen aquestes com un prisma i descomponen la llum, formant l'arc de Sant Martí.

El blanc i el negre no poden considerar-se colors i, per tant, no apareixen en un cercle cromàtic. El blanc és la presència de tots els colors i el negre n'és l'absència total. No obstant això, el negre i el blanc, en combinar-se, formen el gris, el qual també es marca en escales. Això forma un cercle propi anomenat cercle cromàtic en escala de grisos o cercle de grisos.

Per a representar totes les propietats dels colors, no és suficient utilitzar un model en dues dimensions, cal utilitzar una figura en tres dimensions, on es puguin incloure'n totes les propietats com són tonalitat, saturació i lluminositat.


Colors primaris

Des d'un punt de vista teòric, un cercle cromàtic de dotze colors estaria format pels tres colors primaris; entre aquests, se'n situarien els tres secundaris i entre cada secundari i primari el terciari que s'origina de la seva unió. Així, en activitats de síntesi additiva, es poden distribuir els tres primaris, cian, magenta i groc separats en el cercle; enmig entre cada dos primaris, el secundari que formen aquests dos; entre cada primari i secundari, es posaria el terciari que s'origina en la seva barreja. Així, tenim un cercle cromàtic de síntesi additiva de dotze colors. Es pot fer el mateix amb els tres primaris de síntesi sostractiva i arribaríem a un cercle cromàtic de síntesi sostractiva, on els colors primaris són el cian, el magenta i el groc.


Colors secundaris

Al mig dels tres colors primaris, tenim els tres colors secundaris, que en barreja additiva són el cian, el magenta i el groc (CMY). En la barreja sostractiva, els colors secundaris són el vermell el verd i el blau (RGB). Si ens fixem bé, ens adonem que els colors primaris en la barreja additiva són els secundaris en la barreja sostractiva, i al contrari, els colors primaris en la barreja sostractiva són els secundaris en la barreja additiva.


Colors terciaris

Per completar els dotze colors de la roda de color, els colors terciaris són els que estan situats al mig d'un color primari, i els resultants de barrejar un color primari amb un color secundari adjacent.


Colors elementals

Els vuit colors elementals corresponen a les vuit possibilitats extremes de percepció de l'òrgan de la vista. Les possibilitats últimes de sensibilitat de color que és capaç de captar l'ull humà. Aquests resulten de les combinacions que poden realitzar els tres tipus de cons de l'ull, o el que és el mateix, les possibilitats que ofereixen de combinar els tres primaris. Aquestes vuit possibilitats són els tres colors primaris, els tres secundaris que resulten de la combinació de dos primaris, més els dos colors acromàtics, el blanc que és percebut com la combinació dels tres primaris (síntesi additiva: colors llum) i el negre és l'absència dels tres colors.

Psicologia del color

Cada color exerceix sobre la persona que ho observa una triple acció:

- Impressiona al que ho percep, ja que el color es veu, i crida l'atenció.
- Té capacitat d'expressió, perquè cada color, en manifestar-se, expressa un significat i provoca una reacció i una emoció.
- Construeix, tot color posseeix un significat propi, i adquireix el valor d'un símbol, capaç per tant de comunicar una idea. Els colors freqüentment estan associats amb estats d'ànim o emocions.

Els colors ens afecten psicològicament i ens produeixen certes sensacions. Hem de deixar constància que aquestes emocions, sensacions associades corresponen a la cultura occidental, ja que en altres cultures, els mateixos colors, poden expressar sentiments totalment oposats per exemple, al Japó i en la major part dels països islàmics, el color blanc simbolitza la mort.

Així mateix, les empreses, la publicitat i el mercat ens ven idees a través de les marques i els productes, per exemple:

Passió
Calor
Emoció
Sexe
Rebelió
Sang
Excitació

Barreja aditiva i sostractiva

Barreja additiva (colors primaris llum)

Els colors primaris llum són el vermell, el verd i el blau. Aquests colors s'utilitzen, sobretot, en aparells que combinen la llum emesa per diferents focus lluminosos per a crear la sensació de colors diversos. La mescla additiva de vermell i verd dóna groc. La barreja de verd i blau dóna tons de cian, i si es mescla vermell i blau s'obté el to magenta. La barreja en proporcions iguals de primaris additius dóna tons de gris. Quan tots tres colors estan saturats del tot, el resultat és el blanc. L'espai de color generat s'anomena RGB ("Red, green, blue", és a dir "vermell, verd i blau" en anglès).

Barreja sostractiva (colors primaris pigment)

Els colors primaris pigment són els que provenen de la reflexió de les ones lluminoses damunt dels objectes i s'empra sobretot en pintura i en impremta, ja que en aquestes disciplines els colors, generalment, no s'obtenen mesclant llums sinó barrejant pigments.

En aquest cas, els primaris són el groc, el magenta i el cian. Si combinem magenta i cian, obtenim blau. De la barreja de cian i groc, en traiem el color verd. I la mescla de groc i magenta dóna vermell. Combinant-los tots tres, teòricament, s'obté el negre per suma subtractiva.

Amb tot, el negre que en teoria s'obté de la barreja dels tres primaris és costós i de qualitat dubtosa (perquè la superposició i l'opacitat mai no són perfectes). És per això que, en impremta, sovint s'empra un color negre addicional (vegeu CMYK).

Si ens fixem amb atenció en els dos cercles cromàtics, observarem que els primaris llum són els secundaris pigment i que els primaris pigment són els secundaris llum.

Propietats dels colors

Tots els matisos o colors que percebem posseeixen 3 atributs bàsics:

Matís: També anomenat per alguns "croma", és el color en si mateix, és l'atribut que ens permet diferenciar un color d'un altre, per la qual cosa podem destriar quan un matís és verd, violat o ataronjat.

Lluminositat: "Valor" és la intensitat lumínica d'un color (claredat / foscor). És el major o menor acostament al blanc o al negre d'un color determinat. Sovint donem el nom de vermell clar a aquell matís de vermell proper al blanc, o de vermell fosc quan el vermell s'acosta al negre.

Saturació: És, bàsicament, puresa d'un color, la concentració de gris que conté un color en un moment determinat. Com més alt és el percentatge de gris present en un color, menor serà la saturació o puresa d'aquest i per tant es veurà el color com si estigués brut o opac; en canvi, quan un color se'ns presenta el més pur possible (amb la menor quantitat de gris present) major serà la seva saturació.

El grau en què un o dos dels tres colors primaris RGB (Aquesta classificació es refereix als colors bàsics en la composició lluminosa d'una pantalla informàtica R=Red, G=Green, B=Blue, amb què es componen mitjançant l'addició lumínica, diferent de la classificació dels colors bàsics o primaris de la pintura, en la qual es mesclen per addició de pigments físics) predominen en un color. A mesura que les quantitats de RGB s'igualen, el color va perdent saturació fins que es converteix en gris o blanc.

Harmonies de color (contrastos)

El cercle cromàtic s'usa molt sovint per o determinar les harmonies de color que es faran servir en un determinada obra artística. En aquest sentit, hi ha diverses classes d'harmonies de color, entre elles estan les que es basen en contrastos, les següents:

Harmonia de colors complementaris:

En el cercle cromàtic es pot observar que hi ha parells de colors ubicats diametralment oposats en la circumferència, units pel diàmetre d'aquesta; a aquests parells de colors se'ls sol anomenar "colors complementaris" o "colors oposats", ja que quan se sobreposa un d'aquests colors sobre un fons del seu color oposat, complementen l'espectre visible, el contrast que s'aconsegueix és màxim. això es denomina "harmonia de contrast d'oposats o complementaris". En aquest cas, es consideren els següents colors complementaris o oposats:
Verd i terra siena torrat Taronja i blau d'ultramar Violat i ocre


Harmonia de colors en tríada equidistant:

És quan s'arma una composició de colors usant aquells matisos del cercle cromàtic que estan disposats en forma de triangle equilàter, equidistants entre si i amb respecte al centre del cercle com, per exemple, la tríada groc-vermell-blau o la tríada verd-taronja-violat.


Harmonia bàsica terciària:

Es tracta de la paleta de colors dissenyada pel pintor Carlos Benítez Campos amb colors bàsics i terciaris de la següent manera: en primer lloc escollim per a la nostra paleta tres colors bàsics (primaris o secundaris indistintament), i a continuació hi afegim dos o tres colors que resultin de mesclar de dos en dos els primaris i secundaris del cercle cromàtic no elegits en primer lloc. En total obtindrem cinc o sis colors per pintar un quadre en perfecta harmonia cromàtica.

Aquests colors es troben en la posició contínua del cercle cromàtic i produeixen menys contrast mentre que els complementaris en produeixen més. A més els anàlegs són solucions barates a costoses impressions de color. S'hi afegeixen dos colors bàsics per fer una variació de saturació i aleshores s'obtenen els colors relacionats. L'harmonia de colors anàlegs de verd, groc llimona, groc, ocre i ataronjat.

Espectre visible

L'espectre visible és la regió de l'espectre electromagnètic que l'ull humà és capaç de percebre. A la radiació electromagnètica en aquest rang de longituds d'ona se l'anomena llum visible o, simplificant, simplement llum. Gràcies a la sensació de color, l'ull arriba a distingir les diferents parts de l'espectre visible.

No hi ha cap límit exacte a l'espectre visible: l'ull humà, adaptat a la llum, posseeix generalment una sensibilitat màxima a la llum d'una longitud d'onda d'uns 550 nm (nanòmetres), el que correspon a un color groc-verd. Generalment, es considera que la resposta de l'ull cobreix les longituds d'ones de 380 nm a 780 nm, encara que una gamma de 400 nm a 700 nm sigui més comuna. Aquests extrems corresponen, respectivament, als colors violeta, a les longituds d'ona més curtes, i vermell, a les longituds d'ona més llargues. Tanmateix, l'ull pot tenir una certa resposta visual a gammes de longituds d'onda encara més àmplies.

L'ultraviolat (UV) i l'infraroig (IR) sovint són considerats com a llum però no són visibles per a l'ull humà. Però els ulls de moltes espècies perceben unes longituds d'ona de l'espectre que són diferents de les que pot diferenciar l'ull humà. Per exemple, molts insectes, com les abelles, poden veure la llum ultraviolada, que els és molt útil per trobar el nèctar a les flors. Per aquesta raó, les espècies de plantes que tenen un cicle de vida lligat a la pol·linització per mitjà de la intervenció dels insectes poden tenir més o menys èxit en funció del seu aspecte sota la llum ultraviolada en comptes de l'aparença que presenten als nostres ulls.

Colors primaris i secundaris

Ací teniu una presentació dels colors primaris i secundaris, en ella trobareu quals son els colors primaris i quals són els secundaris. També trobareu quals són els colors càlids i els freds. I per últim teniu informació dels colors complementaris.

Com tots sabeu, els colors primaris són el cian, el magenta i el groc, mentre que els colors secundaris són el blau, el verd i el roig. Quan els posem al cercle cromàtic els primaris estan separats entre ells pels secundaris i viceversa.

D'altra banda els colors freds són els blaus, cian, verds, violetes, formen una gamma que podem trobar a un dels costats del cercle cromàtic quan el dividim en dos. Els colors càlids els trobem a l'altre costat del cercle cromàtic i són els roigs, taronges, grocs... Quan posem un color càlid al costat d'un color fred obtenim un contrast de color, mentre que si posem dos colors càlids o dos colors freds junts, obtenim harmonia cromàtica. 

Per últim recordeu que tots els colors tenen el seu complementari al costat contrari en el cercle cromàtic i que per tant cada color primari té un color complementari que correspon a un color secundari. Per exemple el complementari del cian és el roig.

https://es.slideshare.net/amorera3/colors-primaris-33266445

Simbologia dels colors

Els diferents colors ens produeixen sensacions, moltes d'aquestes de manera natural, i d'altres les hem apreses culturalment i no són les mateixes als països occidentals que als orientals:

Blanc: Simbolitza la netedad, la puresa i la inocència. Encara que no se li associa cap concepte negatiu a la cultura occidental,  en les cultures orientals, simbolitza la mort.

Blau: És el color preferit de la majoria de persones. Es el color del cel, de la mar i de l'aigua, se associa amb el fred i té un efecte relajant. Simbolitza també la calma i la tristesa

Groc: És el color del sol, de l'or i també del sofre. És un color molt lluminós i, per una banda ens produeix alegria i diversió però també s'associa a la traïció i amb l'enveja.

Negre: És el color de la foscor, de la nit. En la cultura occidental simbolitza la mort, el dol, la por i el misteri. D'altra banda també simbolitza l'elegància i la sofisticació.

Violeta: És el color de la religió i de lo misteriós. També era el color més car d'aconseguir i per aixó és el color de la reialesa.

Taronja: És el color de la diversió, l'energia, la juventut. També és el color del sol.

Verd: És el color de la natura. S'associa amb l'equilibri, la natura i l'esperança. És un color que com el blau, calma i relaxa.

Roig: És el color de la sang, del foc i de la vitalitat. Representa la passió, la sexualitat i l'erotisme. És un color excitant dinàmic. També simbolitza el perill.